El passat divendres 22 d'abril del 2005, a les 19.30 h, en la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues, hem inaugurat l'exposició L'ALFABET CIRÍL·LIC SERBI - HISTÒRIA D'UNA ESCRIPTURA.
Introducció
La primera escriptura eslava apareix als Balcans al final del segle IX: els alfabets ciríl·lic i glagolític. La primera llengua escrita fou l'eslau antic, creat pels missioners Konstantin (Ciril) i Metod, que vingueren de Constantinopla a Tesalònica l’any 863.
L'eslau antic fou després la llengua oficial de molts països eslaus i de Romania. Aquests missioners donaren també als eslaus la primera escriptura ,glagollitsa, que fou utilitzada a Dalmàcia fins al segle XVIII. Però, aproximadament un segle després, en fou creada una de nova a partir de la grega, txiril·litsa, (ciríl·lic) que encara utilitzen moltes nacions, no només eslaves.
Els alfabets ciríl·lics moderns estan creats sobre la base del ciríl·lic rus establert l’any 1708 per Pere I, com a escritura secular. La forma més perfeccionada i totalment fonètica de l'escriptura ciríl·lica és la forma sèrbia, feta pel folklorista i filòleg Vuk Karad`i}, al principi del segle XIX. Les nacions que van acceptar el cristianisme de l'oest (polonesos, txecs, lusacians, eslovacs, eslovens i croats) havien d'utilitzar l'escriptura llatina inapte per a la llengua eslava.
La llengua i escriptura dels eslaus ortodoxos s’ha creat per la necessitat de substituir la llengua i escriptura grega en la liturgia.
Sobre la base d’alfabet grec, en Ciril va crear la glagollitsa,un alfabet difícil i complicat, aviat substituit pel ciríl·lic,que van elaborar els seus alumnes i seguidors. Així l’eslau antic passa a ser llengua escrita.
Amb algunes modificacions, l’eslau antic s’utilitza en la església ortodoxa avui en dia.
A partir d’aquest alfabet es desenvolupan difetents alfabets
ciríl·lics de varis idiomes eslaus. Avui en dia el ciríl·lic es l’alfabet oficial a: Rússia, diversos països exsoviètics, Bulgaria, Sèrbia, Macedònia, i també Mongòlia.
De 38 caràcters de l’antic alfabet ciril·lic, 24 son d’origen grec.
Els ciríl·lics contemporanis contenen entre 30 i 33 lletres, mentres 24 son comunes:
А, Б, В, Г, Д, Е, Ж, 3, И, К, Л, М, Н, О, П, Р, С, Т, У, Ф, X, Ц, Ч, Ш.
Lletres diferents:
- ciríl·lic bielorús ДЖ, ДЗ, Ё, I, Й, Ў, Ы, Ь, Э, Ю, Я;
- ciríl·lic búlgar Й, Щ, Ъ, Ь, Ю, Я;
- ciríl·lic macedoni Ѓ, S, Ј, Љ, Њ, Ќ, Џ;
- ciríl·lic rus Ё, Й, Щ, Ъ, Ы, Ь, Э, Ю, Я;
- ciríl·lic serbi Ђ, Ј, Љ, Њ, Ћ, Џ;
- ciríl·lic ucraïnès Є, ІЇ, Й, Щ, Ь, Ю, Я
|
|
